Fitxa tècnica i artística
Títol: Profesor Lahzar
Títol original: Monsieur Lazhar
Any: 2011
País: Canadà
Durada: 94 minuts
Guió i direcció: Philippe Falardeau
Producció: Luc Déry i Kim McCraw
Fotografia: Ronald Plante
Muntatge: Stéphane Lafleur
Actors principals: Mohamed Fellag (Bachir Lazhar), Sophie Nélisse (Alice), Émilien Néron (Simon), Brigitte Poupart (Claire).
Anàlisi narratiu
Bachir Lazhar, de 55 anys i d'origen algerià, és contractat com a substitut d'una mestre de primària que ha mort en tràgiques circumstàncies en una escola de Mont-real. El carisma i la forma d'ensenyar del professor Lazhar resultaran fonamentals per tirar endavant el curs i canviar la vida dels seus joves alumnes.
La pel·lícula s’inicia amb els nens a
l’hora del pati, i un va a repartir els brics de llet a les taules de la classe
i es troba a la seva professora morta. Crea molta intriga i ganes de saber si
els nens ho superaran. Acaba en el moment que fan fora al professor Lazhar,
perquè descobreixen que es un refugiat i que mai ha sigut professor. L’ultima
imatge és el professor abraçant a la seva alumna, dóna un efecte de tendresa, i
nomes amb l’abraçada ens fa l’efecte que la nena ha entès que el professor
marxa. Té un final obert, perquè el professor nou marxa, però no saps si els
alumnes acaben suportant la mort de la seva professora, i tampoc saps com
acabarà la vida del Lazhar. No compleix l’expectativa de saber si els nens
superen la mort de la professora, ja que és un final obert. Té una estructura lineal,
sense cap salt al passat, línia de temps continua.
Els temes que
es tracten a la pel·lícula són; la mort, l’educació, l’amor, l’amistat...
La
trama parla de la superació de la mort d'un ésser estimat, vinculat a
l’educació.
Descripció
dels personatges: Lazhar,
un home d'uns 45 anys, molt atrevit i espavilat, encara que amaga un gran secret.
Alice, una nena d'uns 9 anys, sincera i sensible, li costa superar la mort de
la professora. Simon, nen d'uns 9 anys, molt espavilat, vol semblar un
insensible, creu que va ser culpa seva la mort de la professora i no vol que
l’altre gent ho pensi.
Anàlisi tècnic o fílmic
La pel·lícula diferencia cada espai amb un to de llum i amb uns colors de les parets diferents, representa la felicitat amb el taronja, i la tristesa amb el blau. Les parets de l’escola són blanques i blaves i només els personatges més destacats vesteixen de colors taronges, per cridar l’atenció. Els diferents plans a la pel·lícula ens situen a diferents vistes, a vista de nen, a vista d'adult i això ens fa semblar que estem dins de la pel·lícula. Hi ha una escena que trenca amb l’estereotip de que els actors no miren a la càmera, és en el moment que estan fotografiant als nens i ells miren a la càmera, i sembla que ens mirin a nosaltres, això ens fa entrar més en el seu paper.
Conclusió final
És una pel·lícula que tracta temes molt variats i d'actualitat i on tothom s’hi pot veure reflectit. En la meva opinió, penso que és una pel·lícula que reflecteix molt bé el tema de la superació de la mort d'una persona estimada, però ho fa d'una manera diferent, que és vinculant-ho al tema de l’educació, això és el que la fa especial. Una cosa que també podem veure, és que tots els problemes de la pel·lícula han tingut una història en el passat, i nosaltres només veiem la meitat del problema, i la seva solució. Això la fa un pel·lícula molt recomanable.
La pel·lícula diferencia cada espai amb un to de llum i amb uns colors de les parets diferents, representa la felicitat amb el taronja, i la tristesa amb el blau. Les parets de l’escola són blanques i blaves i només els personatges més destacats vesteixen de colors taronges, per cridar l’atenció. Els diferents plans a la pel·lícula ens situen a diferents vistes, a vista de nen, a vista d'adult i això ens fa semblar que estem dins de la pel·lícula. Hi ha una escena que trenca amb l’estereotip de que els actors no miren a la càmera, és en el moment que estan fotografiant als nens i ells miren a la càmera, i sembla que ens mirin a nosaltres, això ens fa entrar més en el seu paper.
Conclusió final
És una pel·lícula que tracta temes molt variats i d'actualitat i on tothom s’hi pot veure reflectit. En la meva opinió, penso que és una pel·lícula que reflecteix molt bé el tema de la superació de la mort d'una persona estimada, però ho fa d'una manera diferent, que és vinculant-ho al tema de l’educació, això és el que la fa especial. Una cosa que també podem veure, és que tots els problemes de la pel·lícula han tingut una història en el passat, i nosaltres només veiem la meitat del problema, i la seva solució. Això la fa un pel·lícula molt recomanable.
